Desconnectats i desconectades

modo-avion

França posa en marxa en la seva polèmica llei de reforma laboral, un article que regula per primera vegada el dret del treballador a la desconnexió digital fora de l’horari laboral. 

Segurament queda camí per anar consolidant eines que ens permetin desconnectar-nos de les xarxes en un món on sembla que el procés de connexió és exponencial. Avui l’accés a les xarxes és la norma. Queden molt pocs romàntics que no tinguin telèfon mòbil. L’ofensiva de les grans companyies multinacionals de telefoni està donant els seus fruits,. Les ofertes de mòbils gratuïts han seduït a la població, i sembla que sense les noves eines 2.0 un hagi desaparegut del mapa. Han aconseguit convertir la comunicació i les seves  dificultats i complexitats interpersonals en un negoci molt lucratiu.

Les noves tecnologies no són la solució per una comunicació oberta, sincera i clara amb l’altre. Són una eina, no hi ha dubte, poden arribar a ser molt útils, no hi ha dubte, però cal aprofundir en la base i el creixement personal i individual perquè la comunicació sigui productiva, rica en matisos i profunda. Possiblement per això, sigui  necessari tocar-nos i mirar-nos als ulls de tant en tant.

Aquestes NTIC que obren un ventall enorme per la cooperació, la col·laboració, l’organització col·lectiva, la participació immediata, amaguen també molts perills que cal neutralitzar perquè la tentació no les converteixi en només eines de control social per marques i promocions.

Cal saber que un pot arribar a emmalaltir si no desconnecta de les xarxes, l’exposició continuada a les xarxes pot generar múltiples patologies, entre elles ansietat, angoixa i/o depressió que poden arribar a cronificar-se i agreujar-se.

Avui es pot parlar  del síndrome de la trucada imaginària, on un pateix l’al·lucinació que el seu mòvil ha sonat o vibrat sense que en realitat sigui cert. O Nanofòbia que descriu l’angoixa que pot arribar a causar no tenir accés al mòbil, on fins hi tot, el fet d’haver-lo perdut de vista pot generar una ansietat difícil de controlar. Cibercondria adonar-se que un pateix totes les malalties que llegeix a Internet o l’efecte Google quan el nostre cervell poc  habituat al recordar, enlenteix i mandreja sabent que “tot ho pot trobar a Google”

Així, que benvingudes iniciatives que legislin els usos i males costums que es poden convertir en habituals i norma. Quan un surt de la feina, vol descansar, estar amb la família, amb els amics… promoure i practicar una comunicació off line. No és pot premiar aquell que també fora del seu horari laboral esta connectat i castigar aquell que per la seva salut, i en benefici de la productivitat, regenera les seves forces desconnectant de la feina, també digitalment.

Més informació sobre la reforma a França

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s