“El hombre occidental moderno tiene algunas ideas falsas sobre la naturaleza de la felicidad. El origen de la palabra (inglesa) resulta instructivo: happiness procede de la raíz verbal to happen (suceder), que da a entendre que nuestra felicidad es lo que sucede.” (Robert A. Johnson) 

Així, que el que succeeix és la felicitat? -ens podríem preguntar. És difícil emmarcar la paraula i el seu significat, sempre esmunyedissa la felicitat ha estat massa interpretada i reinterpretada, per això m’agrada molt més la paraula alegria com un estat propi de la polièdrica felicitat, i la tristesa i la por i la sorpresa i l’experiència de tants altres estats emocionals que ens constaten que estem vius, i si és així, que estem vius, que estem caminant en el transcurs del que succeeix, aleshores molt possiblement, si estem vivim amb intensitat aquestes experiències, podem dir que som feliços.

Cal viure amb serenitat tot aquest camí, perquè no es converteixi en un camí tortuós ple d’obstacles. Per tan, una de les claus de tot aquest procés és aprendre a viure amb intensitat i deixar anar amb cura.

Un petit regal: