Educar en la incertesa

antoni rocha 

No hi ha dubte que el canvi és present en molts aspectes de les nostres vides, que si hi ha alguna cosa perenne, és precisament que el canvi és manifest i present en tot moment. Aleshores com educar, estem prou preparats per afrontar aquest canvi constant dels nostres entorns per oferir eines orientatives als nostres infants? 

Què hi ha que pugui ser més o menys constant en un món on els coneixements s’acumulen a les xarxes i les noves tecnologies d’informació i comunicació. On l’accés a la informació és gairebé immediata? Què oferir com a pautes.

  1. La diversitat de canals i eines comunicatives del nostre entorn en comptes d’apropar-nos a l’escolta activa de l’altre, de l’altre punt de vista, ens permet canviar de canal per continuar escoltant-nos a nosaltres mateixos, allò del que ja estem convençuts. Per tant apropar als infants als altres punts de vista i a l’escolta activa del desacord serà necessari per arribar a dissoldre conflictes sense recances.
  2. Tolerar la frustració serà una de les altres eines necessàries que haurem d’implementar al llarg de qualsevol procés psicoeducatiu. Cal contribuir al procés de no perdre la paciència, quan les coses no surten com un voldria caldrà aprendre noves eines, noves formes, millorar el que no ha sortit bé i aprendre dels errors.
  3. En la mateixa línia que l’anterior també estarà bé que portem a la motxilla la idea que existeixen dificultats, que els problemes són reals però que no ens han de desmoralitzar, que no cal exagerar i incapacitar-nos per avançar. Que molt possiblement cal dividir el problema en petits objectius que cal anar assolint.
  4. I per tant caldrà que els infants sàpiguen valorar els petits avenços i celebrar-los.
  5. Caldrà que educadors, mestres, pares i mares contribueixin a la creativitat en totes les besants possibles. Fomentar la creativitat serà clau, i el seu exercici un acte que no podem dissociar de l’ésser humà. Tots els infants són creadors.
  6.  Caldrà també portar la capacitat per organitzar les prioritats, prioritats que seran fruit de la pròpia experiència i motivació. No tot és important, ni tot cal resoldre-ho en el mateix moment…
  7. …hi ha un temps per cada cosa. I per tant també hi ha un temps per descansar, per estimar, per treballar, per acompanyar, per compartir, per caminar sol…
  8. En aquesta motxilla també caldrà dur la capacitat d’agrair el que un té, sigui molt o poc. Aquesta actitud ens ajudarà a caminar i saber valorar tot procés i en la mateixa línia caldrà aprendre a donar a les coses el valor que realment tenen.
  9. Haurem de contribuir a saber riure’ns de nosaltres mateixos i en la mateixa mesura mostrar als infants que n’és de sa fer-ho.
  10. Ens haurem d’instruir a demanar ajuda i suport amb humilitat, tothom en algun moment ho ha de menester i no ha de ser cap problema. Hem d’estar preparats per aquest moment.
  11. … finalment, caldrà que siguem capaços de somiar, de somiar desperts per contribuir a un món millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s