En el triangle de la violència trobem tres agents implicats: Víctimes, agressors i espectadors. Sembla fàcil delimitar les línies que separen a uns i altres a primera vista però és evident que cal trencar el triangle en algún punt perquè no s’imposi la llei del silenci on els agressors actuiïn amb impunitat. Aquí us deixo un enllaç d’un programa anti-bullying molt interessant de cares a neutralitzar els agressors.
En què consisteix el mètode Kiva
L’objectiu del mètode Kiva desenvolupat contra el bullyng escolar és que els alumnes ni donin suport a l’assetjador ni silenciïn l’assetjament, sinó que demostrin el seu suport a la víctima i comuniquin l’assetjament als professors. El programa Kiva busca trencar el silenci, per por, inseguretat, per no saber què fer, per no ser conscients del dany provocat o per una errònia concepció de que l’alumne que assetja és, en termes col·loquials, el ‘guai’, que moltes vegades amaga el bullyng. Un silenci que aïlla i deixa sola la víctima, quan hauria de ser tot el contrari. De fet, tal com assenyalen els experts, l’assetjament es pot definir com un fenomen de grup. D’aquí la importància, i on radica l’èxit d’aquest mètode, en actuar amb els testimonis, per evitar amb la seva actitud reforçar l’assetjador. El mètode Kiva aporta als estudiants eines per saber detectar el bullyng i, sobretot, saber com actuar.
El mètode Kiva consta en lliçons i diferents treballs sobre el respecte als altres, l’empatia, les relacions humanes, la comunicació, les emocions, a realitzar al llarg del curs, adaptats al grau d’estudi, i dirigits a que els alumnes comprenguin l’important que és assumir la seva responsabilitat per evitar i aturar l’assetjament escolar. En concret, el programa Kiva inclou una vintena de classes en tres etapes de la vida escolar, als 7, als 10 i als 13 anys per reconèixer les diferents formes d’assetjament i on realitzen exercicis per millorar la convivència.
L’objectiu del treball a nivell de classe és educar els alumnes sobre el seu paper a l’hora d’aturar l’assetjament. Així, en lloc d’aprovar de manera silenciosa o encoratjar a l’assetjador, els nens comencen a donar suport al alumnes assetjat, un gest amb el qual transmeten el missatge de desaprovació de l’acte. El sentit compartit de responsabilitat ajuda a canviar les normes de grup i a no acceptar l’assetjament escolar.
Hola Toni, Ho trobo molt interessant. A classe faig servir, en certa manera, aquesta estratègia i t’haig de dir que funciona molt bé. Normapment l’agreaaos no és conscient del mal que fa. L’agredit i l’espectador sovint ho veuen com a una situació normal. Els mmestres hem de fer modelatge i ensenyar com actuar sense fer-ne un drama. Moltes vegades és només falta de consciència.
Gràcies
Enviat des del iPad de l’Albert
M'agradaLiked by 1 person
Que bé Albert saber de tu ! Molt agraït per la lectura. Tens tota la raó. Molt interessant. Com sempre felicitar-te per la teva feina conscient a l’aula. Una abraçada i molta salut.
M'agradaLiked by 1 person