Neuroplasticitat i depressió

L’aprenentatge i la neuroplasticitat neuronal van íntimament lligades. Aprendre vol dir establir noves connectivitats, noves representacions del món que amplien o superen a les anteriors, gràcies a nous ímputs o conflictes cognitius que resolen en nous aprenentatges adaptatius. Per tant, és la capacitat de generar nous circuits però a la vegada la capacitat de desconnectar aquells que ja no són útils, que no ens serveixen.

Es evident que aprenentatge i entorn van molt lligats, nosaltres ens adaptem a diferents entorns siguin aquests hostils o no, tenim una gran capacitat adaptativa i de resposta, si més no, durant un determinat període de temps podem arribar a suportar alts nivells d’estrés. Després d’aquest espai de temps si no hi ha nous canvis els nostres recursos psicofísics es poden veure deteriorats, afectant la nostra salut i capacitats, de manera que les nostres estructures neurològiques, els nostres circuits no s’estructuren adequadament i poden sorguir dificultats importants a la nostra vida diària. En aquest sentit, la principal diferència entre un cervell deprimit i un que no ho està, és que el primer està hiperconnectat, cosa que ens explicaria perquè la depressió clínica sols anar associada a ansietat, manca d’atenció i concentració, problemes de memòria o transtorns del son. Segons els estudis d’Andrew Leuchter, el cervell sa ha de ser capaç de sincronitzar, primer i desincronitzar després diferents àrees del nostre cervell per reaccionar davant el que ens va succeint dia a dia, regular l’ànim, aprendre i resoldre problemes. Però quan es perd la regulació d’aquest procés i multitud de sinapsis queden obertes al mateix temps aquest fenòmen acaba per deprimir-nos. Per que això no es converteixi en una veritable dificultat, cal mantenir-se alerta, està oberts a nous aprenentatges que impliquin el cos i el seu moviment a través de l’esport o de qualsevol altra activitat. Mantenir el cos en moviment contribueix a l’estructuració saludable dels mecanismes del nostre cervell. La depressió en conduix a l’inmobilisme degut possiblement a canvis neuroquímics del nostre cervell. En la mesura del possible, el moviment pot contrarestar aquest fenòmen, cal fer l’esforç de manternir-nos actius per contribuir a un bon estat de salut del nostre cervell. Actius física i cognitivament. 

 

 

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s