La fi de les vacances per molta gent representa un “començar de nou”. No és un començar qualsevol, ni tant sols s’assembla a molts altres inicis que es donen al llarg de l’any. No és un primer de gener, ni el dia del teu aniversari, es tracta d’un inici particular, un començament agredolç. Es un punt d’inflexió significatiu on acceptant o no el que vindrà caminem pel mateix sender que altres vegades. Potser és aquest el problema, la monotonia, aquell tornar a començar feixuc, cansat i repetitiu, deixant enrere ja les necessàries vacances terapèutiques on un “carrega les piles”. Sempre m’ha sobtat aquesta expressió “carregar les piles”, és a dir, trobar-se amb el amics, dedicar més temps a la família, a un mateix, donar-se temps per cultivar la lectura, l’esport, passejar per la natura, contemplar-la, pausar-se… tot això és “carregar les piles”. Més aviat, jo li diria sanejar-se, trobar un espai per la salut i l’harmonia. I la pregunta és que fem per descarregar-les o no mantenir-les a punt?, això continuant amb el símil “duracell” si em premeteu la broma.

Si ens ho plantegem bé, “començar de nou” ho fem a cada moment, jo, ara mateix cada tecla que toco és la primera vegada que ho faig, però sense filar tant prim, és veritat que hi ha començaments significatius, començaments que representen un “començar de nou”, que es troben en l’imaginari col·lectiu. Un d’aquests és tornar a la feina, o tornar al nou curs després d’un cert espai d’aparent llibertat, on sembla, que sortim de l’engranatge on estem atrapats. I clar ! a qui li agrada tornar a estar atrapat a l’engranatge? I com és que estem atrapats en l’engranatge? Es una qüestió d’actitud? És a dir, si la meva actitud fos una altra davant aquest tornar, segurament seria més lleu, no em sentiria tant malament?. O no, no té res a veure amb l’actitud, i es tracta més aviat d’estructures sociopolítiques i econòmiques forjades amb cura per mantenir-se en la perpetuïtat i que necessiten de tots i de tothom per contribuir al seu funcionament?

Al meu parer ambdós plantejaments tenen el seu pes específic i des d’ambdós cal treballar per sentir-nos millor. Aleshores, es tracta de canviar d’actitud al començament del nou curs? La resposta és no, no és simplement una qüestió d’actitud  i aquí entrem ja en el treball personal. Quan parlem del manteniment de la nostra salut psíquica i física fem referència a la qualitat de treballar a cada moment independentment de la nostra circumstància. Sembla més fàcil parlar de mantenir-nos físicament saludables, fent esport, tenint una bona alimentació i visitant regularment al metge, que parlar de la nostra salut psíquica. Es veritat que no podem separar cos i ment amb la facilitat que s’havia fet en altres temps. Ara podem dir que la simbiosis és total i indestriable. Per tant, la salut física contribueix a la psíquica i a la inversa. Cal doncs trobar un espai per cada cosa, també per la salut psíquica, per la nostra creativitat i relacions saludables. No podem esperar a trobar aquest espai tant sols en període de vacances. Només així, podrem esmorteir les sensacions d’aquest “començar de nou”, perquè ja no serà un començar de nou sinó un continuar saludable amb nosaltres mateixos, amb la nostra vida.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s