Infants confinats. Què i com li explico?

El COVID-19 genera molts dubtes, sort de la ciència que ha anat desvetllant a què ens enfrontem, el mètode d’assaig i error propi de la ciència fa avançar i progressar descobriments per arribar finalment a sistemes eficients i eficaços per actuar sobre les malalties, més enllà del mal ús de les informacions, tot sovint interessat. Mentres tant la vida segueix i la pandèmia es transforma i converteix en importants dificultats socials, econòmiques i psicoemocionals per a molta gent, una mena de bomba de rellotgeria a que les nostres societats han de fer front trobant punts d’acord que permetin amortigua la dura realitat a la que ens enfrontem.

Paral·lament a tota aquesta dura realitat els col·lectius més vulnerables són els que més pateixen. Entre ells, i als que en aquest article vull fer referència estan els infants.

Els pares i mares poden sentir-se estressats, ansiosos i desconcertats davant tots els missatges que arriben avui en dia a través de les xarxes socials en relació a la COVID-19. En aquest sentit, és important rebre informació fidedigne de professionals de proximitat o institucions de solvència contrastada. Naturalment, això ens pot ajudar una mica. però la realitat s’imposa i possiblement no apaivagarà moltes les nostres inquietuds. A més a més, els canvis en les nostres rutines diàries, com anar a fer el cafè amb un amic, prendre alguna cosa, demanar una visita al metge, fer un tràmit a l’administració, visitar un familiar… o tantes altres, s’estan veient afectades, podent contribuir a generar aïllament, incertesa i d’altres simptomatologies de caràcter ansiós-depressiu.

Tota aquesta situació no és aliena als infants. Aquests són capaços de percebre que hi ha coses que no van bé i també detectar el nostres estats d’ànim, tot incidint que no tenim el control de la situació, que no sabem ben bé què és el que em de fer. Per tot això s’imposa traslladar una informació als nostres infants de manera sincera i precisa sobre la malaltia, també comunicant els nostres propis dubtes al respecte. Caldrà doncs, adaptar la informació a la seva comprensió i molt especialment a les seves preguntes i neguits, sense avançar-nos amb explicacions que no ens demanen. Si existeix algun moment de trobada tranquil·la i sincera, aquell sens dubte serà el millor i deixarem que seves pròpies qüestions guiïn d’alguna manera les nostres respostes, ni més ni menys. A més, estarà bé comunicar-lis que exposar el que van sentint sempre va bé, i que trobaran en els pares i mares algú amb qui compartir i aclarir qualsevol dubte o neguit.

Parlarem amb ells de tots els aspectes que tenen a veure amb la prevenció i les mesures que s’apliquen per que el COVID-19 no s’escampi, totes les mesures higièniques i preventives, treballant així també la seva responsabilitat individual i col·lectiva. No es tracta en cap moment d’inferir cap mena de por als infants, tot el contrari, fer-los partícips de la solució, amb l’aprenentatge de conductes que poden afavorir la millora de la salut individual i col·lectiva de tot el seu entorn sociocomunitari. Malauradament els infants són els que menys han contribuït a aquesta crisi però un dels col·lectius més afectats, a curt, mig i llarg termini.

Així doncs, com a pares i mares mantindrem la calma i mirarem de mostrar-nos esperançats en que la situació millorarà, tot i els dubtes que puguem tenir. D’altra banda, contribuirem a una certa rutina familiar, àpats, jocs, tasques, dormir.. estructures que permeten als infants sentir-se segurs permetent la predicció del que vindrà i un cert control de les situacions.

I si algú és infectat pel virus. Doncs molta calma. Sobretot no fer judici de valor al respecte, no buscar culpables. Explicarem de nou les necessàries mesures de prevenció, el necessari aïllament a través d’una quarantena, on els infants es quedaran a casa i no es mouran per llocs concorreguts. No podran anar a veure gent però si que mirarem que no perdin el seu contacte amb familiars i amics sempre que sigui possible a través de les TIC. Caldrà també recordar als infants que si enmalalteixen sempre hi haurà algú que els cuidarà, que vigilarà el seu estat de salut i l’acompanyarà en aquest procés. Per aquest motiu també els cuidadors principals han de cuidar-se amb una alimentació correcte, un son reparador, una mica d’activitat física i tot allò que contribueixi a la seva salut.

El Conte de la Rosa igual us pot ser útil per acompanyar els infants.

Publicat per antonirocha

Psicòleg - psicoterapeuta antonirochalopez@gmail.com Tel. 606920689

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: