Pensaments d’avui

Què tal si retronem ?

 

Claudio Naranjo: a diferença entre egoísmo e amor próprio


Si em permeteu avui Carl Rogers ” Las personas creativas que no pueden dejar de explorar otros territorios mentales se encuentran en mayor riesgo, es como alguien que sube una montaña, tiene más riesgo que alguien que simplemente camina a lo largo de un carril en la aldea”


“Si hemos de crear un mundo nuevo, una nueva civilización, un arte nuevo, no contaminado por la tradición, el miedo, las ambiciones, si hemos de originar juntos una nueva sociedad en la que no existan el «tú» y el «yo», sino lo nuestro, ¿no tiene que haber una mente que sea por completo anónima y que, por lo tanto, esté creativamente sola? Esto implica que tiene que haber una rebelión contra el conformismo, contra la respetabilidad, porque el hombre respetable es el hombre mediocre, debido a que siempre desea algo; porque su felicidad depende de la influencia, o de lo que piensa su prójimo, su gurú, de lo que dice el Bagavad Gita o los Upanishads o la Biblia o Cristo. Su mente jamás está sola. Ese hombre nunca camina solo, sino que siempre lo hace con un acompañante, el acompañante de sus ideas. ¿No es, acaso, importante descubrir, ver todo el significado de la interferencia, de la influencia, ver la afirmación del «yo», que es lo opuesto de lo anónimo? Viendo todo eso, surge inevitablemente la pregunta: ¿Es posible originar de inmediato ese estado de la mente libre de influencias, el cual no puede ser afectado por su propia experiencia ni por la experiencia de otros, ese estado de la mente incorruptible, sola? Únicamente entonces es posible dar origen a un mundo diferente, a una cultura y una sociedad diferentes donde puede existir la felicidad”


I un altre cop amb el canvi horari. No hi ha maneres de fer entendre el que suposa això per nosaltres i molt especialment pels més petits. A les famílies és tot un desgavell. Però a més, dificultats per conciliar el son, en els hàbits alimentaris, alhora d’aixecar-se es fa una montanya… en fi. Són alguns dies fins que tot torna a la normalitat de nou. En aquest curt periòde de temps ens adonem de com el cos està molt present en el nostre dia a dia, i de com amb un canvi, aparentment petit, com avançar una hora, el nostre cos s’en resent i de quina manera. Fins al moment no ens havíem adonat però si, el cos, el seu biorítme, les sensacions que l’acompanyen, vam amb nosaltres i està bé de tant en tant fer-li una mica més de cas del que acostumem.


El amor no es esencialmente una relación con una persona específica; es una actitud, una orientación del carácter que determina el tipo de relación de una persona con el mundo […] Si amo realmente a una persona, amo a todas las personas, amo al mundo, amo la vida. (Erich Fromm) 


Sentir-se sol. Venen temps de festes i trobades familiars i en ocasions en aquests aconteixements ens trobem sols, sols malgrat la companyia de familiars i amics. Ens refugiem en pensaments nostàlgics, en records dels que no hi són, i sens dubte això està bé. Recordar als éssers estimats està bé per descomptat, però inhabilitar-te per l’alegria dels que hi són presents, possiblement no ens ajudi gens. Segurament podem pensar que no és fàcil, que ens podem sentir culpables si oblidem que altres temps varen ser millors. Però aquestes creences només fan que allunyar-te del present, de la vivència del moment present i et porten a un error cognitiu i emocional. No existeix el temps passat ni el temps futur, només aquest que estàs vivint en aquest moment. L’accepatció d’aquest temps present en totes les seves conseqüències, també com un temps transitori que cal viure, serà el camí per fer les pases necessàries per anar fent camí.


No vull oblidar de donar les gràcies a tots i totes les que m’acompanyen en aquest camí, que és la vida. A tots els que m’estimen i a tots els que estimo. Em sento acompanyat… i agrait. M’agrada veure els ulls plens d’esperança, de vida, de projectes i de ganes de compartir. Moltes gràcies per compartir-los amb mi.



Alguns s’apropen al psicòleg per primera vegada i després de fer el pas més important, concertar una cita i presentar-se a consulta, observen el despatx entre encuriosits i estranyats. Miren el psicòleg com va vestit, com es mou, avaluen el que pensaven de tot plegat amb el que es troben en realitat i si tot respon a les seves expectatives o és molt diferent. De vegades costa parlar, explicar una dificultat a la vida, alguns ho miniminitzen, li treuen importància, d’altres ho veuen com una afectació molt important a la seva vida. En qualsevol de les situacions, el que és vital, el que és important és com ho viu cadascú, això és el que realment compta. La pesona que tenen a davant  és un professional de la psicologia, una persona amb eines suficients i necessàries per acompanyar en el procés de salut que ambdós creguin convenient.


Som tant fràgils els humans. Malgrat tot, pensem que no. Que podem amb tot i ens carregem d’idees, de possibilitats, …. i mirem de cercar una direcció a tot plegat i esforçar-nos per assolir objectius… i treballem i treballem i….. Les circumstàncies de la vida, la vida mateixa ens avisa per no ser tant obstinats en alguns aspectes. De vegades és una simple lesió a un peu, de vegades un refredat que no acaba de marxar, de vegades un malestar general que no sabem ben bé quina és la raó… i malgrat tot continuem obstinats en no veure o simplement no sabem veure. Ningú ens ha ensenyat. I cada vegada més la fragilitat es manifesta per avisar-nos que les coses no van bé.


Si alguna cosa t’encanta, si alguna cosa t’apassiona i  a sobre se’t dóna bé, mai tornes a treballar, perquè vius la vida que et correspon viure. Et converteixes en el teu jo més autèntic. Aquesta és la verdadera missió. Trobar allò que et fa bullir la sang, on et podríes capbuçar hores i hores sense adonar-te, com un paissatge marí que et captiva.



Canvis sobtats a la vida fan que de vegades ens sentim poc preparats per afrontar les nosves circumstàncies, és el moment de parlar de resilència, i de la capacitat creativa de les persones per afrontar els nous aconteixements.

Resilència : És la capacitat d’afrontar l’adversitat sortint enfortit i aconseguint un estat d’excel · lència professional i personal. Des de la Neurociència es considera que les persones més resilients tenen major equilibri emocional davant les situacions d’estrès, suportant millor la pressió. Això els permet una sensació de control davant els esdeveniments i més capacitat per afrontar reptes (Institut Espanyol de Resiliència)

La Resiliència, és el convenciment que té un individu o equip a superar els obstacles de manera reeixida sense pensar en la derrota tot i que els resultats estiguin en contra, al final sorgeix un comportament exemplar a destacar en situacions d’incertesa amb resultats altament positius. (E. Machacon 2011, Aspectes viscuts, novembre-desembre 2010)


Ser coherent, mantenir-te en coherència amb un mateix, responder a la pròpia essència, sembla cada vegada més difícil. Les lleis, les normes, les pautes que ens governen, semblen totes elles elaborades per reduir a la mínima expressió qualsevol sorpresa de la creativitat humana per fer un món més just i saludable. Malgrat tot, no desistim.


Són dies de pluja, la tardor truca a la porta i es temps per començar a recollir-se, per anar preparant la nostra alimentació de cares a la tardor i l’hivern. S’ha acabat l’expansió estiuenca de la nostra personalitat, ara toca posar-nos a to poc a poc per una nova estació. En aquest moments també apareixen pensaments relacionats amb la feina, la família, el nostre dia a dia. Comencem a fer una mica de revisió del que ha estat l’any i ens anem preparant per aquest darrer trimestre del 2013.

Muchas gracias por tu comentario.

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: