Els quatre acords

els-cuatre-acords

Tornem a la normalitat després d’uns dies de festa i postser és un bon moment per fer memòria dels 4 o cinc acords que ens poden ajudar a millorar en les nostres relacions personals fruit de la sabiduria dels Tolteca.

Us adjunto també un enllaç amb un document amb pdf on podeu trobar una informació més detalla.

VEURE “Els quatre acords”

Desconnectats i desconectades

modo-avion

França posa en marxa en la seva polèmica llei de reforma laboral, un article que regula per primera vegada el dret del treballador a la desconnexió digital fora de l’horari laboral. 

Segurament queda camí per anar consolidant eines que ens permetin desconnectar-nos de les xarxes en un món on sembla que el procés de connexió és exponencial. Avui l’accés a les xarxes és la norma. Queden molt pocs romàntics que no tinguin telèfon mòbil. L’ofensiva de les grans companyies multinacionals de telefoni està donant els seus fruits,. Les ofertes de mòbils gratuïts han seduït a la població, i sembla que sense les noves eines 2.0 un hagi desaparegut del mapa. Han aconseguit convertir la comunicació i les seves  dificultats i complexitats interpersonals en un negoci molt lucratiu.

Les noves tecnologies no són la solució per una comunicació oberta, sincera i clara amb l’altre. Són una eina, no hi ha dubte, poden arribar a ser molt útils, no hi ha dubte, però cal aprofundir en la base i el creixement personal i individual perquè la comunicació sigui productiva, rica en matisos i profunda. Possiblement per això, sigui  necessari tocar-nos i mirar-nos als ulls de tant en tant.

Aquestes NTIC que obren un ventall enorme per la cooperació, la col·laboració, l’organització col·lectiva, la participació immediata, amaguen també molts perills que cal neutralitzar perquè la tentació no les converteixi en només eines de control social per marques i promocions.

Cal saber que un pot arribar a emmalaltir si no desconnecta de les xarxes, l’exposició continuada a les xarxes pot generar múltiples patologies, entre elles ansietat, angoixa i/o depressió que poden arribar a cronificar-se i agreujar-se.

Avui es pot parlar  del síndrome de la trucada imaginària, on un pateix l’al·lucinació que el seu mòvil ha sonat o vibrat sense que en realitat sigui cert. O Nanofòbia que descriu l’angoixa que pot arribar a causar no tenir accés al mòbil, on fins hi tot, el fet d’haver-lo perdut de vista pot generar una ansietat difícil de controlar. Cibercondria adonar-se que un pateix totes les malalties que llegeix a Internet o l’efecte Google quan el nostre cervell poc  habituat al recordar, enlenteix i mandreja sabent que “tot ho pot trobar a Google”

Així, que benvingudes iniciatives que legislin els usos i males costums que es poden convertir en habituals i norma. Quan un surt de la feina, vol descansar, estar amb la família, amb els amics… promoure i practicar una comunicació off line. No és pot premiar aquell que també fora del seu horari laboral esta connectat i castigar aquell que per la seva salut, i en benefici de la productivitat, regenera les seves forces desconnectant de la feina, també digitalment.

Més informació sobre la reforma a França

Hi som tots ?

Que el temps que vivim aquest dies, sigui amb l’esperit dels que han de venir. Si penses que aquest dies et remouen molt, escolta’t, no et jutgis, no defalleixis perquè són dies que ens poden ajudar a créixer. Si t’acompanya la tristor accepta-la, dies nous han de construir-se en els seus fonaments, si el que t’acompanya és l’alegria, comparteix-la amb qui t’envolti sigui qui sigui, vingui d’on vingui. Si és la por qui t’acompanya, encén una espelma i il·lumina la foscor, veuràs amb més claredat que són fantasies que et volen retenir. Sobretot, escolta’t i escolta. No xerris més del compte, escola’t i escola… també és un camí de creixement personal.

Molt Bon  Nadal a tothom, moltes gràcies per ser-hi !!!

Antoni Rocha

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Una nova perspectiva !

Un mateix concepte pot materialitzar realitats contextuals ben diferents. Per aquesta raó a consulta sempre comento que efectivament les experiències emocionals de tristesa, alegria, por  o qualsevol altre, són particulars, personals, singulars i aquí rau la construcció de la nostra realitat, d’aquella en la que estem vivint, estem atrapats o aquella que desitgem.  Caminar aquestes experiències ens apropen a un coneixement més honest de nosaltres mateixos.

La piedra en el camino

El distraído tropezó con ella
El violento la utilizó como proyectil
El emprendedor, construyó con ella
El campesino, cansado, la utilizó de asiento
Para los niños, fue un juguete
Drummond la poetizó
David, mató a Goliat
Y Miguel Ángel le sacó la más bella escultura

Quan la gratitud i la humiltat van de la mà.

Ser agraït a la vida, a la gent, a tots aquells i aquelles amb qui et trobes pel camí. A aquells als que acompanyes durant un temps sigui llarg o curt i que deixen en tu l’impremta del compartir moments meravellosos. De vegades hi ha trobades que et poden marcar tota una vida, en un sentit o altre. I sigui quin sigui el sentit cal agrair, agrair per que tot  és un aprenentatge i tot és anar fent camí. Cada agraïment és l’acceptació d’un mateix i de l’altre, cada agraïment parla de que les ferides cicatritzen i que un camina en la direcció correcta.

 

Sou fantàstics !!

No hi ha dubte, sou fantàstics ! Teniu grans capacitats ! Esteu aportant coses importants en les vostres relacions i a la vida ! La gent t’estima ! Ets alegre ! T’estimem com ets !

Què us semblaria rebre cada dia 10 min de coratge i entusiasme en vosaltres mateixos. Això és el que fa Chis Ulmer amb els seus alumnes.

Desiderata

Camina placido entre el ruido y la prisa; y piensa en la paz
Que se puede encontrar en el silencio.
En cuanto sea posible y sin rendirte, mantén buenas relaciones
Con todas las personas.
Enuncia tu verdad en una manera serena y clara
Y escucha a los demás, incluso al torpe e ignorante
También ellos tienen su propia historia

Esquiva a las personas ruidosas y agresivas
Pues son un fastidio para el espíritu
Si te comparas con los demás te volverás vano y amargado
Pues siempre habrán personas mas grandes y mas pequeñas que tu
Disfruta de tus éxitos lo mismo que de tus planes
Mantén el interés en tu propia carrera, por humilde que sea
Ella es un verdadero tesoro en el cambiar de los tiempos

Se cauto en tus negocios, pues el mundo esta lleno de engaños
Mas no dejes que esto te vuelva ciego para la virtud que existe
Hay muchas persona que se esfuerzan por alcanzar nobles ideales
La vida esta llena de heroïsmo
Se sincero contigo mismo, en especial no finjas el afecto
Y no seas cínico en el amor, pues en medio de todas las arideces
Y desengaños es perenne como la hierba
Acata dócilmente el consejo de los años
Abandonando con donaire las cosas de la juventud
Cultiva la firmeza de el espíritu para que te proteja
En las adversidades repentinas

Muchos temores nacen de la fatiga y la soledad
Sobre una sana disciplina, se benigno contigo mismo
Tu eres una criatura del universo
No menos que las plantas y las estrellas
Tienes derecho a existir, y sea que te resulte claro o no
Indudablemente el universo marcha como debiera

Por eso debes estar en paz con dios, cualquier que sea tu idea de el
Y sean cualquiera tus trabajos y aspiraciones
Conserva la paz con tu alma; en la bulliciosa confusión de la vida
Aún con toda su farsa, penalidades y sueños fallidos
El mundo es todavía hermoso; se cauto, esfuérzate por ser feliz.

Desiderata

Per al nostre nen interior

No ens rendim

Mario Benedetti
NO TE RINDAS

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Les emocions no és poden reprimir, cal possar-les en joc, malgrat les adversitats.

%d bloggers like this: