Supervisions d’equips

Comunidad-A-Qué-Grupos-Me-Puedo-SumarDe què parlem quan parlem de supervisió?
La paraula supervisió pot tenir diferents significats. Les persones que la senten per primera vegada pensen segons els seus criteris personals i experiència que la supervisió pot considerar-se com quelcom positiu per millorar programes educatius, estratègies d’intervenció o pot veure’s també com una amenaça a la individualitat de cadascú, o com una font de suport individual i grupal per la millora de la cualitat educativa.
O sigui que pensar en supervisions ens pot portar a certs plantejaments que s’allunyin els nostres objectius i necessitats.
Per aquesta raó ha de quedar molt clar que el rol del supervisor preten treballar amb una persona o grup amb la voluntat de realitzar una bona tasca, en el sentit d’oferir una certa guia que ofereixi inspiració constant al personal per que aquest disposi de més eines per realitzar la seva tasca. El supervisor en cap cas ve a indicar als educadors que han de fer i posteriorment comprovar si ho estan fent o no, ja que aquesta actitud va en contra de tot criteri motivacional de millora de la qualitat educativa.
A mí m’agrada entendre les supervisions com espais educatius on es produeix una acció positiva, dinàmica, democràtica i provocadora que estimula, orienta i perfecciona la tasca d’intervenció socioeducativa dels educadors i educadores.
En l’àmbit educatiu podem considerar doncs que la supervisió s’ha d’entendre com orientació professional i d’asistència a persones competents en matèria d’educació, quan i on sigui necessari, amb la idea d’afavorir el perfeccionament de diferents situacions socioeduactiva on intervenen diferents actors i on la paraula pot fluir amb llibertat al voltant de temes relacionats amb la pràctica socioeducatia.

Els tres grans Objectius de la supervisó des de la nostra perspectiva:
1. El primer objectiu seria reflexionar sobre la pràctica educativa a través de metodologies d’acció-reflexió-acció amb la voluntat de perfeccionar, millorar la pràctica i el projecte educatiu, així com el posicionament dels educadors/res davant la seva pràctica educativa comuna.
2. En segon lloc es treballarà la liberació de la tensió que comporta la pràctica educativa als professionals.
3. En tercer lloc fer referència a l’anàlisi de l’estructura institucional, en el sentit d’afavorir la reflexió sobre l’estructura institucional per modificarla, renovarla, millorar la presa de decisions.
Metodologia de treball:
1. Supervisió de casos. En el sentit del posicionament de l’educador davant el procés educatiu dels joves i la seva consecució d’objectius individuals.
2. Treball sobre la dinàmica de grup en relació a l’equip educatiu.
3. Treball sobre situacions educatives no previstes o d’urgència per incorporar-les en la dinàmica educativa.
4. Parlar i treballar al voltant de l’estructura institucional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s