Claudio Naranjo Cohen

Comunicat de la FCN

Con dolor y amorosidad os queremos comunicar el fallecimiento de nuestro querido Maestro #ClaudioNaranjo la pasada noche (12.7.19) en su residencia de Berkeley. Os rogamos l tengáis presente en vuestras meditaciones y oraciones.Qué su amor y sabiduría nos acompañe siempre. pic.twitter.com/ZMEmQZtpBn

— FCN Claudio Naranjo (@FClaudioNaranjo) 12 de julio de 2019


El passat 12 de juliol ens va deixar un humanista, un savi, un mestre. Clauido Naranjo ha acompanyat processos de transformació personal i ha contribuït a la salut i la formació de molts altres. Deixa un llegat important, un llegat de referència per psicòlegs i psicoterateutes. Per aquest motiu aquí recullo alguns dels seus llibres i els alguns enllaços amb el text complert. També alguns vídeos, com a humil homenatge a la seva enorme contribució.

Bibliografia.

  • La vieja y novísima gestalt: Actitud y práctica (1990) Santiago: Cuatro Vientos

https://www.academia.edu/35716784/LA_VIEJA_Y_NOV%C3%8DSIMA_GESTALT_actitud_y_pr%C3%A1ctica_de_un_experiencialismo_ate%C3%B3rico

  • La agonía del patriarcado (1993) Editorial Kairós

http://joaquimmontaner.net/cronologia/download/la-agonia-del-patriarcado/?wpdmdl=753&refresh=5d31bf44407b21563541316

  • Gestalt sin fronteras (1995) Editorial Errepar
  • Carácter y neurosis (1996) Vitoria: Ediciones La Llave
  • Entre meditación y psicoterapia (1999) Vitoria: Ediciones La Llave

https://www.youtube.com/watch?v=TiVMyzlCyC4

  • Autoconocimiento transformador. Los eneatipos en la vida, la literatura y la clínica (1999) Vitoria: Ediciones La Llave
  • El eneagrama de la sociedad (2000) Vitoria: Ediciones La Llave

http://eldamoneo.com/Claudio%20Naranjo%20-%20El%20Eneagrama%20De%20La%20Sociedad.pdf

  • Cambiar la educación para cambiar el mundo (2002) Vitoria: Ediciones La Llave
  • Cantos del despertar (2002) Vitoria: Ediciones La Llave
  • Gestalt de vanguardia (2003) Vitoria: Ediciones La Llave
  • Cosas que vengo diciendo (2004) Buenos Aires: Kier
  • El Niño Divino y El Héroe (2006) Editorial Kier
  • Por una gestalt viva (2007) Vitoria: Ediciones La Llave
  • Sanar la civilización (2009) Vitoria: Ediciones La Llave
  • 27 personajes en busca del ser.

http://datelobueno.com/wp-content/uploads/2014/05/27-pesonajes-en-busca-del-ser.pdf

  • La mente patriarcal (2010) Barcelona: RBA Libros

https://www.youtube.com/watch?v=QUuFxb2HmWM

  • Ayahuasca, La enredadera del río celestial (2012) Ediciones La Llave
  • El viaje interior : en los clásicos de oriente (2013) Ediciones La Llave
  • Budismo dionisiaco (2014) Ediciones La Llave
  • La música interior (2015) Ediciones La Llave
  • Exploraciones psicodélicas (2016) Ediciones La Llave

Videos:

La sed de amor es una de las grandes causas del sufrimiento en el mundo

https://youtu.be/-_0MIPyrFbs

Entrevista a Claudio Naranjo Cohen

https://youtu.be/yReBtZTNzzI

La Raíz Ignorada de Nuestros Males”

https://youtu.be/fk9ouZ-SJMw

 La yahuasca puede curar

https://youtu.be/t1Z18tQr2ys

 

Educar en la incertesa

antoni rocha 

No hi ha dubte que el canvi és present en molts aspectes de les nostres vides, que si hi ha alguna cosa perenne, és precisament que el canvi és manifest i present en tot moment. Aleshores com educar, estem prou preparats per afrontar aquest canvi constant dels nostres entorns per oferir eines orientatives als nostres infants? 

Què hi ha que pugui ser més o menys constant en un món on els coneixements s’acumulen a les xarxes i les noves tecnologies d’informació i comunicació. On l’accés a la informació és gairebé immediata? Què oferir com a pautes.

  1. La diversitat de canals i eines comunicatives del nostre entorn en comptes d’apropar-nos a l’escolta activa de l’altre, de l’altre punt de vista, ens permet canviar de canal per continuar escoltant-nos a nosaltres mateixos, allò del que ja estem convençuts. Per tant apropar als infants als altres punts de vista i a l’escolta activa del desacord serà necessari per arribar a dissoldre conflictes sense recances.
  2. Tolerar la frustració serà una de les altres eines necessàries que haurem d’implementar al llarg de qualsevol procés psicoeducatiu. Cal contribuir al procés de no perdre la paciència, quan les coses no surten com un voldria caldrà aprendre noves eines, noves formes, millorar el que no ha sortit bé i aprendre dels errors.
  3. En la mateixa línia que l’anterior també estarà bé que portem a la motxilla la idea que existeixen dificultats, que els problemes són reals però que no ens han de desmoralitzar, que no cal exagerar i incapacitar-nos per avançar. Que molt possiblement cal dividir el problema en petits objectius que cal anar assolint.
  4. I per tant caldrà que els infants sàpiguen valorar els petits avenços i celebrar-los.
  5. Caldrà que educadors, mestres, pares i mares contribueixin a la creativitat en totes les besants possibles. Fomentar la creativitat serà clau, i el seu exercici un acte que no podem dissociar de l’ésser humà. Tots els infants són creadors.
  6.  Caldrà també portar la capacitat per organitzar les prioritats, prioritats que seran fruit de la pròpia experiència i motivació. No tot és important, ni tot cal resoldre-ho en el mateix moment…
  7. …hi ha un temps per cada cosa. I per tant també hi ha un temps per descansar, per estimar, per treballar, per acompanyar, per compartir, per caminar sol…
  8. En aquesta motxilla també caldrà dur la capacitat d’agrair el que un té, sigui molt o poc. Aquesta actitud ens ajudarà a caminar i saber valorar tot procés i en la mateixa línia caldrà aprendre a donar a les coses el valor que realment tenen.
  9. Haurem de contribuir a saber riure’ns de nosaltres mateixos i en la mateixa mesura mostrar als infants que n’és de sa fer-ho.
  10. Ens haurem d’instruir a demanar ajuda i suport amb humilitat, tothom en algun moment ho ha de menester i no ha de ser cap problema. Hem d’estar preparats per aquest moment.
  11. … finalment, caldrà que siguem capaços de somiar, de somiar desperts per contribuir a un món millor.

to happen (succeir)

PENSANDO NA VIDA

“El hombre occidental moderno tiene algunas ideas falsas sobre la naturaleza de la felicidad. El origen de la palabra (inglesa) resulta instructivo: happiness procede de la raíz verbal to happen (suceder), que da a entendre que nuestra felicidad es lo que sucede.” (Robert A. Johnson) 

Així, que el que succeeix és la felicitat? -ens podríem preguntar. És difícil emmarcar la paraula i el seu significat, sempre esmunyedissa la felicitat ha estat massa interpretada i reinterpretada, per això m’agrada molt més la paraula alegria com un estat propi de la polièdrica felicitat, i la tristesa i la por i la sorpresa i l’experiència de tants altres estats emocionals que ens constaten que estem vius, i si és així, que estem vius, que estem caminant en el transcurs del que succeeix, aleshores molt possiblement, si estem vivim amb intensitat aquestes experiències, podem dir que som feliços.

Cal viure amb serenitat tot aquest camí, perquè no es converteixi en un camí tortuós ple d’obstacles. Per tan, una de les claus de tot aquest procés és aprendre a viure amb intensitat i deixar anar amb cura.

Un petit regal:

Els quatre acords

els-cuatre-acords

Tornem a la normalitat després d’uns dies de festa i postser és un bon moment per fer memòria dels 4 o cinc acords que ens poden ajudar a millorar en les nostres relacions personals fruit de la sabiduria dels Tolteca.

Us adjunto també un enllaç amb un document amb pdf on podeu trobar una informació més detalla.

VEURE “Els quatre acords”

Desconnectats i desconectades

modo-avion

França posa en marxa en la seva polèmica llei de reforma laboral, un article que regula per primera vegada el dret del treballador a la desconnexió digital fora de l’horari laboral. 

Segurament queda camí per anar consolidant eines que ens permetin desconnectar-nos de les xarxes en un món on sembla que el procés de connexió és exponencial. Avui l’accés a les xarxes és la norma. Queden molt pocs romàntics que no tinguin telèfon mòbil. L’ofensiva de les grans companyies multinacionals de telefoni està donant els seus fruits,. Les ofertes de mòbils gratuïts han seduït a la població, i sembla que sense les noves eines 2.0 un hagi desaparegut del mapa. Han aconseguit convertir la comunicació i les seves  dificultats i complexitats interpersonals en un negoci molt lucratiu.

Les noves tecnologies no són la solució per una comunicació oberta, sincera i clara amb l’altre. Són una eina, no hi ha dubte, poden arribar a ser molt útils, no hi ha dubte, però cal aprofundir en la base i el creixement personal i individual perquè la comunicació sigui productiva, rica en matisos i profunda. Possiblement per això, sigui  necessari tocar-nos i mirar-nos als ulls de tant en tant.

Aquestes NTIC que obren un ventall enorme per la cooperació, la col·laboració, l’organització col·lectiva, la participació immediata, amaguen també molts perills que cal neutralitzar perquè la tentació no les converteixi en només eines de control social per marques i promocions.

Cal saber que un pot arribar a emmalaltir si no desconnecta de les xarxes, l’exposició continuada a les xarxes pot generar múltiples patologies, entre elles ansietat, angoixa i/o depressió que poden arribar a cronificar-se i agreujar-se.

Avui es pot parlar  del síndrome de la trucada imaginària, on un pateix l’al·lucinació que el seu mòvil ha sonat o vibrat sense que en realitat sigui cert. O Nanofòbia que descriu l’angoixa que pot arribar a causar no tenir accés al mòbil, on fins hi tot, el fet d’haver-lo perdut de vista pot generar una ansietat difícil de controlar. Cibercondria adonar-se que un pateix totes les malalties que llegeix a Internet o l’efecte Google quan el nostre cervell poc  habituat al recordar, enlenteix i mandreja sabent que “tot ho pot trobar a Google”

Així, que benvingudes iniciatives que legislin els usos i males costums que es poden convertir en habituals i norma. Quan un surt de la feina, vol descansar, estar amb la família, amb els amics… promoure i practicar una comunicació off line. No és pot premiar aquell que també fora del seu horari laboral esta connectat i castigar aquell que per la seva salut, i en benefici de la productivitat, regenera les seves forces desconnectant de la feina, també digitalment.

Més informació sobre la reforma a França

Hi som tots ?

Que el temps que vivim aquest dies, sigui amb l’esperit dels que han de venir. Si penses que aquest dies et remouen molt, escolta’t, no et jutgis, no defalleixis perquè són dies que ens poden ajudar a créixer. Si t’acompanya la tristor accepta-la, dies nous han de construir-se en els seus fonaments, si el que t’acompanya és l’alegria, comparteix-la amb qui t’envolti sigui qui sigui, vingui d’on vingui. Si és la por qui t’acompanya, encén una espelma i il·lumina la foscor, veuràs amb més claredat que són fantasies que et volen retenir. Sobretot, escolta’t i escolta. No xerris més del compte, escola’t i escola… també és un camí de creixement personal.

Molt Bon  Nadal a tothom, moltes gràcies per ser-hi !!!

Antoni Rocha

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Una nova perspectiva !

Un mateix concepte pot materialitzar realitats contextuals ben diferents. Per aquesta raó a consulta sempre comento que efectivament les experiències emocionals de tristesa, alegria, por  o qualsevol altre, són particulars, personals, singulars i aquí rau la construcció de la nostra realitat, d’aquella en la que estem vivint, estem atrapats o aquella que desitgem.  Caminar aquestes experiències ens apropen a un coneixement més honest de nosaltres mateixos.

La piedra en el camino

El distraído tropezó con ella
El violento la utilizó como proyectil
El emprendedor, construyó con ella
El campesino, cansado, la utilizó de asiento
Para los niños, fue un juguete
Drummond la poetizó
David, mató a Goliat
Y Miguel Ángel le sacó la más bella escultura

Quan la gratitud i la humiltat van de la mà.

Ser agraït a la vida, a la gent, a tots aquells i aquelles amb qui et trobes pel camí. A aquells als que acompanyes durant un temps sigui llarg o curt i que deixen en tu l’impremta del compartir moments meravellosos. De vegades hi ha trobades que et poden marcar tota una vida, en un sentit o altre. I sigui quin sigui el sentit cal agrair, agrair per que tot  és un aprenentatge i tot és anar fent camí. Cada agraïment és l’acceptació d’un mateix i de l’altre, cada agraïment parla de que les ferides cicatritzen i que un camina en la direcció correcta.

 

Sou fantàstics !!

No hi ha dubte, sou fantàstics ! Teniu grans capacitats ! Esteu aportant coses importants en les vostres relacions i a la vida ! La gent t’estima ! Ets alegre ! T’estimem com ets !

Què us semblaria rebre cada dia 10 min de coratge i entusiasme en vosaltres mateixos. Això és el que fa Chis Ulmer amb els seus alumnes.